Gerard Salvat Raull

La vida de Vasili Arkhipov

La vida de Vasili Arkhipov

Vasili Alexandrovich Arkhipov (Василий Александрович Архипов) va néixer el 30 de gener de 1926 al si d'una família de camperols a la ciutat de Staraya Kupavna, prop de Moscou. El seu pare es deia Alexander Nikolayevich Arkhipov i la seva mare Maria Nicolayevna Arkhipova. Va estudiar a l'Escola Naval Superior del Pacífic.

Va participar, cap al final de la Segona Guerra Mundial contra el Japó, a l'agost de 1945, servint a bord d'un dragamines. Llicenciat el 1947, Arkhipov es va embarcar, sempre a bord de submarins, en les flotes del Mar Negre, del Mar del Nord i del Mar Bàltic. Va ser director de l'Acadèmia Naval de Kirov (Bakú, al Mar Caspi) i, el 1981, va ser ascendit a vicealmirall. Va rebre multitud de reconeixements en l'àmbit militar.

El 1952 es va casar amb Olga Arkhipova i van tenir una filla anomenada Yelena. També va ser diputat de l'Ajuntament de Bakú i membre de l'organització del PCUS en el Comitè local.

Es va jubilar a mitjans dels vuitanta i es va instal·lar a Zheleznodorozhny, prop de Moscou, on va morir el 19 d'agost de 1998 a causa dels efectes de la radiació rebuda en l'accident del submarí nuclear K-19.

L'accident del K-19

Autor
K-19

Al juliol de 1961, Arkhipov era el subcomandant del primer submarí nuclear soviètic equipat amb míssils balístics, el K-19. Durant uns exercicis militars davant de la costa de Groenlàndia, el submarí va patir una fuita en el circuit de refrigeració del reactor, fet que va provocar la fallada general de sistema i va afectar també a les comunicacions per ràdio. Sense poder, doncs, demanar ajuda, el comandant Nicolai Vladimirovich Zateyev va ordenar a l'equip d'enginyers que busqués una solució per evitar la fusió nuclear. Per això va ser necessari subministrar aigua al reactor a través d'una nova conducció i, per tant, que els soldats baixessin al reactor i treballessin amb alts nivells de radiació durant força temps. Els joves soldats que van participar-hi ho van fer com un acte heroic de voluntarietat per salvar el reactor i els seus companys, però els que es van exposar més a la radiació van morir, alguns al cap de poc temps i fins a un total de vint-i-dos, en pocs mesos.

Tota la tripulació estava afectada en major o menor mesura. La radioactivitat s'havia estès per tota la nau. L'almirall Zateyev va morir el 28 d'agost de 1998, nou dies després que el nostre heroi Vasili Arkhipov. Així ens ho va voler fer notar la seva vídua, que ens digué que van néixer el mateix any i que van morir amb poc més d'una setmana de diferència. "El càncer els va corroir per dintre"-va afegir.

Galleta

Cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis.

Avis de Cookies