Principal
La Tercera Guerra Mundial, Primera i Última Nuclear, va estar molt a prop d'esclatar aquell octubre de 1962.
En el moment més àlgid de la Crisi dels Míssils, quatre submarins soviètics amb armament nuclear van ser seriosament assaltats i assetjats per la Marina americana. En un dels tals, el Capità, esgotat fins a l'extenuació, volia disparar un torpede nuclear, amb una potència com la bomba d'Hiroshima, contra un dels vaixells perseguidors.
L'efecte de l'explosió i del tsunami que hauria generat hauria significat el col·lapse d'una alta proporció de la flota perseguidora i la resposta americana la inevitable guerra total. Va ser en aquell moment, que el Capità Vasili Arkhipov va dir NO.("Niet").
Tu i jo li devem la vida i, en canvi, ni tan sols sabem que va existir. No hi ha ni un sol carrer amb el seu nom en cap ciutat, petita o gran, en tot el món. Tampoc ni tan sols un mínim reconeixement oficial per aquell acte en concret.
En conseqüència, jo, com a possible víctima col·lateral i en agraïment a la seva actuació en aquell llunyà 1962, aquests darrers anys he estat investigant els documents recentment desclassificats pels EUA en l'Arxiu de Seguretat Nacional de la Universitat Georges Washington. També vaig investigar en els arxius de documents desclassificats de la CIA, així com en diferents llibres i fonts sobre la qüestió. Fins i tot vaig anar a Moscou per conèixer i entrevistar la seva vídua, Olga Arkhipova.
Tota aquesta informació l'he estat recopilant en el meu últim llibre titulat: "NIET, el NO de Vasili Arkhipov que va salvar la meva vida..., (i la teva)". He buscat especialment els antecedents així com les conseqüències de tot això. No tinc cap dubte en afirmar que la nostra confusa realitat és impossible d'entendre sense conèixer aquests fets.



