Principal
El Daniel i la Rosa i, molt especialment el iaio Ventura, tenen davant seu un desafiament tan gran com ho és la travessa del Pas de Mahoma per als excursionistes que volen culminar el Pic de l'Aneto. A banda i banda el precipici definitiu i al final del senderó l'alegria, la felicitat..., el Paradís!
Fou al juny de 1842, des del repòs a dalt del cim i reflexionant sobre la dura peripècia d'aquell darrer tram, que Albert de Franqueville, botànic francès i estudiós de la cultura musulmana li digué al seu company de fadigues, el militar rus Platon de Cikhacev, que allò li recordava, com a símbol, la duresa dels preceptes que obliga l'Alcorà a complir als seus fidels..., "si volen entrar al Paradís: un jardí pel qual flueixen rierols i on els esperen milers de verges," però, potser per l'eufòria del moment no ho recordava, i no l'hi afegí, que aquell cim era també el vèrtex on culminava la Maladeta, la muntanya maleïda per tants accidents mortals que hi havia hagut.
La metàfora tingué èxit quan la comentaren, ufans, amb els companys, en els seus cercles muntanyencs i el topònim es va fer universal.
Els moments culminants de la nostra història s'esdevenen per aquells paratges i els personatges també trontollen entre les dues mateixes paradoxals definicions: el paradís, la felicitat, el cim, la vida o la maledicció, la tragèdia, l'abisme, la mort...
